CAMFiC
El HUB Alzheimer Barcelona i la CAMFiC reivindiquen el paper clau de l’atenció primària davant els avenços que estan transformant l’abordatge de la malaltia
17 de setembre de 2026 – L’abordatge de la malaltia d’Alzheimer està vivint una transformació profunda. En pocs anys, la recerca ha canviat la manera d’entendre la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la malaltia. Avui sabem que podem actuar sobre factors de risc al llarg de la vida, disposem de noves eines per identificar la patologia de l’Alzheimer amb més precisió i hi ha una intensa activitat de recerca per trobar nous tractaments.
D’una banda, està canviant la manera de diagnosticar l’Alzheimer. Avui disposem de biomarcadors, és a dir, indicadors biològics que permeten detectar els canvis característics de la malaltia amb una precisió cada vegada més gran. Entre els avenços més rellevants hi ha els biomarcadors en sang, que poden contribuir a confirmar o descartar la patologia d’Alzheimer en persones amb deteriorament cognitiu, sempre dins d’una valoració clínica adequada, i que suposen una alternativa menys invasiva i potencialment més accessible que altres proves especialitzades, com la punció lumbar i la PET, fent més àgil i precís el procés diagnòstic.
En aquest context, els canvis en la memòria o altres capacitats cognitives que interfereixen en les activitats quotidianes o representen un canvi respecte al funcionament habitual de la persona són un motiu per consultar un professional sanitari. A partir d’aquesta consulta, es pot iniciar el procés d’avaluació i, quan sigui necessari, activar el circuit de derivació i diagnòstic especialitzat.
Prevenir abans que apareguin els símptomes
Un altre dels principals canvis és entendre que la demència no és necessàriament una conseqüència inevitable de l’envelliment. La Comissió Lancet sobre prevenció, intervenció i cura de la demència va identificar el 2024 14 factors de risc modificables i va estimar que actuar-hi al llarg de la vida podria prevenir o retardar fins a un 45% dels casos de demència.
Entre aquests factors hi ha la hipertensió, el colesterol LDL elevat, la diabetis, l’obesitat, el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, la inactivitat física, els problemes d’audició o visió no tractats, la depressió, l’aïllament social, la baixa escolarització, els traumatismes cranioencefàlics i la contaminació atmosfèrica. Això situa la prevenció i la cura de la salut cerebral al llarg de tota la vida com un element cada vegada més rellevant en l’abordatge de la malaltia, fins i tot molt abans que apareguin els primers símptomes.
L’Alzheimer és una malaltia multifactorial en què intervenen múltiples mecanismes biològics. Per això, la recerca de noves opcions terapèutiques explora diferents dianes i estratègies. Actualment, s’estan estudiant prop de 160 tractaments diferents en gairebé 200 assajos clínics¹ , orientats a ampliar el coneixement sobre la malaltia i trobar tractaments més eficaços, segurs i adaptats a les necessitats de les persones afectades.
Els assajos clínics permeten avaluar la seguretat i l’eficàcia de les noves estratègies terapèutiques abans de valorar-ne la incorporació a la pràctica clínica. La recerca continua treballant, per ampliar les opcions disponibles en el futur per a les persones amb Alzheimer.
Aquest nou escenari reforça especialment el paper de l’atenció primària. Els metges i metgesses de família són sovint els professionals que millor coneixen la persona, el seu entorn i la seva trajectòria de salut, i ocupen una posició privilegiada per actuar sobre factors de risc, detectar els primers canvis cognitius, fer una primera valoració i activar a temps el circuit diagnòstic i la derivació especialitzada.
“Els avenços en prevenció, detecció precoç i diagnòstic estan transformant l’abordatge de l’Alzheimer. El repte ara és aconseguir que aquest coneixement arribi també a la pràctica assistencial. En aquest procés, la medicina familiar té un paper fonamental per oferir una atenció cada vegada més precoç, coordinada i adaptada a les necessitats de les persones i les seves famílies.”, explica el Dr. Antoni Sisó, president de Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
Per donar resposta a aquesta necessitat, el HUB Alzheimer Barcelona i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) posen en marxa el curs en línia, gratuït i acreditat “Nous reptes en l’abordatge de l’Alzheimer des de l’atenció primària”, adreçat especialment als professionals de medicina familiar i comunitària.
La formació aborda els principals canvis que està experimentant el camp científic: prevenció i factors de risc modificables, bases biològiques de la malaltia, detecció i diagnòstic precoç, biomarcadors, tractaments actuals i recerca de noves estratègies terapèutiques.
La resposta evidencia l’interès dels professionals sanitaris: més de 1.000 persones de tot Catalunya s’han inscrit al curs.
“El curs m’ha permès actualitzar coneixements sobre l’Alzheimer i, sobretot, entendre millor com aplicar-los en el dia a dia de la consulta. Tenir més eines per identificar els primers signes d’alerta, per valorar els factors de risc i per conèixer els nous criteris i possibilitats diagnòstiques ens ajuda a saber quan hem d’actuar i quan cal activar el circuit d’estudi i derivació. En un moment en què l’abordatge de l’Alzheimer està canviant tant, és molt útil disposar d’aquesta actualització des de l’atenció primària”, explica el Dr. Jesús Pujol Salud, metge de medicina familiar i comunitària i alumne del curs.
El curs estarà disponible fins al 3 de maig de 2027.
Els equips dels centres que integren el HUB Alzheimer Barcelona contribueixen activament a la recerca que està transformant la prevenció, el diagnòstic i l’abordatge de la malaltia. Afavorir que aquest coneixement arribi a la pràctica assistencial és també un dels objectius de la col·laboració del HUB amb la CAMFiC.
En aquest sentit, el Dr. Josep Maria Argimon, director de Relacions amb el Sistema de Salut de la Fundació Pasqual Maragall i actual coordinador del HUB Alzheimer Barcelona, destaca:
“La velocitat dels avenços en Alzheimer exigeix que la transferència del coneixement sigui també més ràpida. La col·laboració entre el HUB i la CAMFiC ens permet connectar l’expertesa dels centres de recerca i assistencials amb els professionals d’atenció primària, que tenen un paper essencial perquè aquests avenços arribin a les persones.”
Amb iniciatives com aquesta, el HUB Alzheimer Barcelona vol contribuir a escurçar la distància entre la generació de nou coneixement i la seva incorporació a la pràctica assistencial.
¹ Font: Cummings JL, Zhou Y, Yang Y, et al. Alzheimer’s disease drug development pipeline: 2026. Alzheimer’s & Dementia: Translational Research & Clinical Interventions. 2026;12(2). doi:10.1002/trc2.70251.