Dissabte 13 juny, Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell

La manca de formació específica i la infrarepresentació de la pell fosca en la literatura mèdica poden retardar diagnòstics i empitjorar els resultats en salut

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) alerta de la necessitat de millorar el coneixement sobre les particularitats de la pell fosca entre els professionals sanitaris per garantir una atenció més equitativa, precisa i adaptada a la diversitat de la població.

Les malalties dermatològiques són un dels motius de consulta més habituals a l'atenció primària. Segons diversos estudis, representen entre el 5,5% i el 22,5% de les visites als centres de salut, mentre que aproximadament un 12,4% dels diagnòstics realitzats pels metges de família estan relacionats amb problemes de la pell.

Malgrat aquesta elevada prevalença, la major part dels llibres de text, bancs d'imatges i materials docents utilitzats durant dècades en la formació mèdica s'han basat principalment en persones amb pell clara. De fet, alguns estudis han detectat que només el 4,5% de les fotografies dels manuals mèdics mostren pell fosca, Aquesta manca de representació ha generat un biaix diagnòstic que encara avui condiciona la pràctica clínica.

"La medicina no és neutral quan el coneixement es construeix a partir d'una part de la població i deixa la resta en un segon pla. Moltes professionals hem après a identificar les malalties dermatològiques en pell blanca, però les manifestacions poden ser molt diferents en pell fosca", explica la Dra. Alba Martínez, membre del Grup de Dermatologia de la CAMFiC.

Una pell amb característiques biològiques pròpies

Més enllà del color, la pell fosca presenta característiques anatòmiques i funcionals específiques que condicionen la manera com apareixen les malalties i com respon l'organisme davant la inflamació o les lesions.

L'activitat més elevada dels melanòcits, les cèl·lules responsables de produir melanina, afavoreix que després d'un èczema, una picada o un brot d'acne siguin més freqüents les alteracions persistents de la pigmentació. També existeix una major predisposició a desenvolupar cicatrius hipertròfiques i queloides (cicatrius anormals).

A més, signes clínics habituals com l'envermelliment poden resultar menys evidents. Les inflamacions sovint es manifesten amb tonalitats grises, violàcies o marronoses, fet que pot dificultar-ne el reconeixement si no es coneixen aquestes presentacions.

"Quan els professionals no estan familiaritzats amb aquestes diferències, augmenta el risc d'infradiagnosticar algunes patologies o de retardar-ne el tractament", assenyala la Dra. Martínez.

Malalties més freqüents o amb manifestacions diferents

Diverses afeccions dermatològiques són especialment prevalents en persones amb pell fosca o presenten característiques diferencials.

Entre les més freqüents destaquen la dermatosi papulosa nigra¹, que afecta aproximadament un 33% de la població amb pell fosca; els queloides, amb una prevalença estimada del 8,5%; la dermatitis atòpica, que es presenta entre un 7,8% i un 19,3% dels casos; l'acantosi nigricans², amb una prevalença que oscil·la entre el 5,5% i el 34,2%; o el melasma³, que pot afectar entre el 9% i el 50% de les persones segons les poblacions estudiades.

També són més freqüents determinades alteracions del cabell i del cuir cabellut, com l'alopècia traccional, les alopècies cicatricials o l'acne queloidal de la nuca, que presenta una prevalença descrita d'entre el 0,5% i el 13,6%.

Així mateix, malalties molt comunes com la dermatitis atòpica o la psoriasi poden adoptar una aparença diferent. En lloc de presentar-se amb lesions vermelloses, aquestes poden mostrar tonalitats grises, violetes o marró fosc, la qual cosa afavoreix errors o retards diagnòstics.

Els determinants socials també influeixen en la salut de la pell

La CAMFiC recorda que les diferències observades no es poden explicar únicament per factors biològics. Els condicionants socials, econòmics i culturals, així com les desigualtats en l'accés als serveis sanitaris, tenen un paper determinant en la freqüència, l'evolució i el diagnòstic de moltes malalties dermatològiques.

"La salut cutània també està condicionada per factors socials. Les barreres d'accés, les desigualtats socioeconòmiques o la manca de materials adaptats poden acabar generant diferències en salut que no tenen res a veure amb la biologia", destaca la Dra. Martínez.

Per aquest motiu, la CAMFiC defensa una mirada biopsicosocial que integri tant les característiques biològiques de la pell com els determinants socials que influeixen en la salut.

La melanina protegeix, però no immunitza

La major quantitat de melanina ofereix una protecció natural davant la radiació ultraviolada i contribueix a una menor incidència de fotoenvelliment i de determinats càncers cutanis relacionats amb l'exposició solar.

Tanmateix, aquesta protecció no implica absència de risc. Quan apareixen tumors cutanis en persones amb pell fosca, sovint es diagnostiquen en estadis més avançats. Els experts atribueixen aquesta situació tant a una menor percepció del risc com al fet que les campanyes de prevenció i els materials educatius han estat històricament centrats en la pell clara.

"Ens cal prendre consciència de les diversitat de pell amb l'objectiu que qualsevol persona, independentment del seu color de pell o origen, rebi una atenció de qualitat basada en el millor coneixement científic disponible", conclou la Dra. Martínez.

¹ Afecció benigna de la pell caracteritzada per l'aparició de petites lesions elevades, fosques i arrodonides, semblants a berrugues petites.

² Alteració de la pell que es manifesta amb zones més fosques, engruixides i de tacte vellutat, especialment als plecs del cos.

³ Alteració de la pigmentació de la pell que provoca l'aparició de taques marronoses o gris-marronoses, principalment a la cara.