La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) creu que hi ha poca desmedicalització. “Revisar regularment la medicació és una mesura de qualitat assistencial i seguretat. A les consultes d’atenció primària ens trobem que les persones grans sovint prenen massa medicaments, alguns sense benefici clar” explica Laia Gené metgessa de família del grup de Gent Gran de la CAMFiC, i afegeix “desmedicalitzar no és deixar de tractar, sinó cuidar millor. La desprescripció o desmedicalització consisteix a revisar i, si cal, reduir o retirar fàrmacs de manera segura i pactada amb el pacient, per millorar la qualitat de vida i evitar riscos innecessaris. De fet, en situacions de fragilitat o final de vida, cal prioritzar el benestar per davant dels tractaments preventius”.
La polimedicació
La polimedicació (prendre cinc o més medicaments de manera regular) afecta prop del 40-50% de les persones majors de 65 anys, i s’associa a efectes adversos, interaccions, deteriorament funcional i més risc d’ingressos hospitalaris.
Actualment, el 25% de la població té 60 o més anys, aproximadament, i suposa, de fet, el 69% de les receptes i despesa sanitària.
Les barreres que dificulten la desprescripció
Ara bé des de CAMFiC assenyalen que hi ha diferents barreres que dificulten la desmedicalització. Per una part hi ha els pacients que mostren por a empitjorar si se’ls hi treu medicació, manca d’informació o d’educació sobre medicaments. També els propis professionals per maca de temps, a vegades per formació insuficient per retirar fàrmacs o també per por de conseqüències negatives. I en tercer lloc, el mateix sistema sanitari basat en una cultura fortament prescriptora, amb guies clíniques centrades en malalties individuals i poc enfocades a persones pluripatològiques.
Factors que faciliten la desmedicalització
Igualment, des de la societat científica de la CAMFiC assenyalen possibles factors que facilitarien aquesta desmedicalització com són: un enfocament interdisciplinar amb la col·laboració entre metges/sses de família, infermeria i farmàcia clínica que segur milloraria la seguretat i la continuïtat de les revisions, fer partícips als pacients i la seva familiar de la decisió de desmedicalitzar, realitzar formació específica dels professionals i disposar de més temps per poder dedicar a la revisió de la medicació i practicar un seguiment personalitzat i continu, evitant fer canvis sense acompanyament. A més, suggereixen començar pels “Guanys ràpids” (quick wins), és a dir, començar per reduir fàrmacs clarament innecessaris amb risc alt.
La metgessa de CAMFiC, Laia Gené remarca que cal fer un seguiment de la desprescripció, fent-ho de forma escalonada, amb constants revisions i, en cas que la retirada no sigui possible de forma completa, mirar de reduir la dosi. En tot cas, el que sí recorden des del Grup de Gent Gran de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària es que “la desmedicalització requereix treball en equip, escolta activa i decisions compartides, i que el metge o metgessa de família és clau per liderar aquest procés, amb suport de la infermeria i la farmàcia”.